El Grup REM : la revolta de la cultura, la cultura de la revolta / Jordi Font-Agustí, Joan Sansa Hurtado, Olga Vidal Jiménez
Font i Agustí, JordiEn:
Carrer dels arbres. Badalona. 4a època, núm. 8 (2023) , p. 83-98 : il.
Notes.
Història i evolució de dos grups de teatre badalonins dels anys setanta i primers vuitanta, encapçalats per Armonía Rodríguez: el S'estira i s'arronsa, nascut a finals del franquisme entre un grup d'estudiants de l'Institut Albèniz de Badalona, i la Universitat Lliure de Teatre, que volia oferir una alternativa teatral a la ciutat en el marc dels ajuntaments democràtics que havien de constituir-se l'any 1978. Encerts i dificultats a l'hora de formar professionals i de generar nous públics de cara a la consecució d'un teatre municipal que oferís una programació estable i regular amb una companyia pròpia.L'any 1957, enmig del desert cultural badaloní de postguerra, una colla formada sobretot per artistes plàstics començà a reunir-se amb voluntat de de ser un grup d'acció cultural. El nucli central era constituït per Esther Estruch, Julià Garcia, Julianus , Maria Niubó, Joaquim Sarriera, Josep Villaubí, Maria Teresa Roca i Joan Argenté. No van tenir mai manifest fundacional ni van emprar un únic estil pictòric, però sí que van aconseguir presentar la seva obra abstracta a la ciutat, entrar en contacte amb les avantguardes de Barcelona a través de Maria Aurèlia Capmany i Arnau Puig i fer que, a Badalona, hi exposessin artistes com Josep Maria García-Llort, Maria Girona, Albert Ràfols-Casamada, Josep Maria Subirachs, Joan-Josep Tharrats, José Ma Martorell o Oriol Bohigas. L'aventura com a grup, que es va anomenar REM, va durar uns quatre anys i va ser com una alenada de modernitat. Després, els seus membres van continuar amb les seves produccions respectives i alguns van explorar altres disciplines.
